Avui ha estat el meu darrer dia a l'escola de pràctiques, San Vicente de Paúl. Ha estat molts moments viscuts amb els nins de Segon de Primària. Tenc un cúmul de sentiments, satisfacció, alegria i a la vegada tristesa.Per una banda, estic contenta per tot l'amor que m'han dedicat, per les abraçades, pels "Per què te'n vas?" , "L'any que ve tornes, no?" " Te echaré mucho de menos", "Eres la mejor profesora del mundo" ...
La veritat és que mai m'havia sentit tan valorada, ha estat un plaer compartir amb ells i amb tot l'equip de docents de l'escola les meves primeres pràctiques. Estic trist perque no volia acabar, m'hauré d'acostumar de pasar de veurer-los cada dia a no veurer-los més! Bueno... Els hi faré visites, ho he promés!
Avui més que mai m'he adonat de que no existeix professió millor que els mestres, que tal vegada no està molt valorada dins la societat, però que som imprescindibles, ja no per impartir coneixements sinó valors i amor.
Avui més que mai puc dir que no m'he equivocat triant la meva futura professió, que això és lo que vull fer cada dia i que així tendré un somriure infinit.
Gràcies alumnes i professors de
San Vicente de Paúl!
No hay comentarios:
Publicar un comentario