Horitzó 2020: Escola dels jesuítes

A classe el meu professor de l'assignatura, n'Albert, va comentar les escoles jesuítes i els seus projectes.
Ens va dir que seria interessant cercar informació.
A partir de la recerca realitzada puc dir que Horitzó 2020, es una xarxa d'escoles Jesuïtes d'Educació que estan duent a terme projectes que tenen com a finalitat transformar el procés d'enseyança i l'aprenentatge i crear una nova escola pròpia del segle XXI.

A la seva plana web podem trobar diferents recursos com  vídeos i quaderns que ens expliquen que és el que volen i com ho volen aconseguir. Com per exemple el quadern que està disponible per a descarregar, 4. Pasamos a la acción: 35 pasos para vivir el cambio educativo http://h2020.fje.edu/es/quaderns/Q4-CAST


Adjunt l'enllaç a la plana web on es pot trobar tot tipus d'informació: Horitzó 2020

LES 3P: Presència, Participació i Progrés

Un aspecte fonamental a tenir en compte i no oblidar com a futurs docents són les 3P:

Presència, Participació i Progrés

Per a que una escola sigui inclusiva i per tant, els alumnes han necessitats rebin la respota educativa adecuada, s'han de donar les 3P.

És a dir, eliminar tot tipus de barreres que ens dificultin la presència dins l'aula ordinària (eliminant les aules de suport i específiques) i promoure l'aprenentatge i la participació de TOT l'alumnat, amb especial atenció a aquells més vulnerables.

Tres aspectes imprescindibles si volem una qualitat educativa, igual per a tots.

"Cuerdas" ; Veiem més enllà!

Observem el següent vídeo i reflexionem....

L'autor d'aquest vídeo es Pedro Solís, el pare d'un nin amb paràlisi cerebral.

Es va inspirar en la relació del seu dos fills per dur a terme aquest cortometratge:

Nico que és el protagonista, un nin amb paràlisi cerebral i la seva germana, Alejandra.

Explica com n'Alejandra des de el primer moment es va volcar en el Nicolás, intentant jugar amb ell de totes les maneres possibles i mostrant-li un amor inmens.

En la meva opinió, aquesta historia ens mostra la importància de la inclusió dels infants amb problemes dins l'escola, fer-los sentir iguals que els altres, que no sentin que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, rompre les barreres i les limitacions que s'hi presentin.

Per tant, dir que la interacció i acceptació de tots és molt important. Està clar que hi ha barreres físiques amb les quals desgraciadament no es pot trencar, són irremediables, però la resta de limitacions poden desapareixer o al manco disminuir per així facilitar el camí a tots.

Per tant, es tracta d'un pare que no es va frustrar de la situació que es va donar en la seva vida, sinó tot lo contrari, va modificar totalment la percepció cap a una visió positiva i enriquidora.
Cal destacar que se li va otorgar un premi Goya 
Pedro Solís- "Cuerdas"

Ens visiten a l'escola!

Com a estudiant de 3r de Magisteri, estic fent pràctiques al Col·legi San Vicente de Paúl (Ca's Capiscol).

És un centre concertat, amb una línea per curs. En conseqüència, es bastant familiar i la professora coneix molt bé els gustos, aficions i les famílies de cadasqun en profunditat. 

Me va agradar molt que tingués aquest domini d'informació sobre ells. Cal dir, que l'any passat ja la varen tenir com a tutora.

És un grup que funciona molt bé; es molt dinàmic i respetuós amb els altres.

Ah, que m'havia oblidat! ... Faig pràctiques a 2on de Primària.

Avui m'ha sorprés molt l'activitat proposada per la tutora. Des de principi de curs na Marga, tutora de 2on de Primària, va proposar que els pares de tots aquells que volguessin estaven convidats a l'escola per explicar qualque cosa d'interés dins la classe en horari lectiu.

ME VA ENCANTAR!  

Per sort, vaig poder presenciar una d'aquestes activitats innovadores.

El convidat era el pare de n'Ariadna, una nina de la classe, que li feia il·lusió venir a escola per explicar-nos com es la Banda en la que ell toca juntament amb la seva filla, n'Ariadna.

Ens va explicar tot, quins eren els integrants de la banda, quins instruments tocaven i algunes característiques d'alguns, ens va mostrar fotos i vídeos...

Els nins quedaven amb l'atenció fixa del que els estaven contant, i feien qüestions i preguntes interessants.

Va ser una experiència molt enriquidora per a tots

Per agraïr aquest l'explicació del pare de n'Ariadna, els nins li varen fer un quadern amb fotos fetes durant la sessió i dedicatòries donant les gràcies i desitjant que torni un altre dia.

Pel meu horari no he pogut veure cap sessió en la que han intervengut les famílies en l'aprenentatge, pero si que me les han contat ells: la mare de'n Pablo es va preparar el tema dels volcans i va venir a explicar-lo a classe amb una maqueta que havien fet ella i el seu fill, la mare de Jean Paul que és de Colombia va venir a explicar la cultura, festes  i tradicions de Colombia, la padrina  de na Blanca, va venir simplement per mostrar uns quadros que havia pintat de jove, per mostrar als nins el seu gust per la pintura i el sentiment que el trasmetien a ella aquells quadres.

Les famílies amb NESE

El paper de les famílies de nins amb necessitats és primordial i importantíssim en tots els aspectes.

Les famílies pasen per diverses etapes davant la reacció del diagnòstic del nin/a amb qualque tipus de necessitat:

1. Schok inicial 
   Aquesta etapa es caracteritzada per la negació del diagnòstic i recórrer a diferents professionals.
2. Reacció, por i frustració davant la situació
   Intenten entendre que és el que pasa al seu fill i sorgeixen un gran repertori de sentiments, de vegades ambivalents.
3. Adaptació
   Es poden donar diferents tipus d'adaptació: positiva, desintegrada o negativa.
   L'equilibri entre aquestes no sempre és estable.

En la resposta familiar influeixen diverses variables, com són:

• Variables relacionades amb el propi infant: edat, tipus i grau de discapacitat.
• Variables relacionades amb la pròpia familia: ideologia, relació amb la parella, actitud, nivell socio-econòmic...
• Variables relacionades amb el context social: adaptacions de l'entorn i ús del temps lliure i d'oci.

CONCEPTE DE RESILÈNCIA:
Faig referència a aquest concepte ja que correspon a la capacitat humana per fer front a les circumstàncies adverses de la vida, superant-les amb èxit.

Per concloure aquesta entrada, dir que sempre una situació com aquesta no serà agradable per a les famílies. Però, com a futura docent, hauré d'intentar modificar de la millor manera, si es donen els casos,  la visió negativa que presenta la família en un primer moment, a partir de recursos que tengui al meu abast per modificar aquesta percepció.

Francesco Tonucci

Cercant informació a Internet sobre les Necessitats Educatives Específiques de Suport, he topat amb una sèrie de fotografíes que m'han parescut molt interessants ja que ens reflecteixen la manera de tradicional de treballar de moltes escoles.
L'autor de la fotografia és Francesco Tonucci, un pedagog, que a més va treballar com a mestre durant molts d'anys, i que ha dedicat les seves investigacions al comportament i pensament del nins en l'àmbit familiar, escolar i ciutadà.
El que pretén Tonucci es veure la infància i l'aprenentatge des d'una altra perspectiva. Alguna de les seves idees són:

• Valorar les idees espontànies dels nins que sorgeixen mitjançant el joc --> innovació i creativitat --> reconstrucció del seu propi aprenentatge a partir de l'experiència --> pròpia opinió i no copia del pensament del seu mestre o pare/mare.
• Fer partícep al nin en la gestió del centre, si el nin es veu involucrat en la presa de decisions que li afecten a la vida quotidiana, aquest desenvoluparà el seu esperit autònom.
• Deixar als nins temps lliure, sense control patern, després de les classes --> suprimir els deures ja que això suposaria una carga excesiva diària que no el permetria tenir temps lliure.
• Proporcionar a cada alumne activitats en funció del seu ritme de treball --> Treballar a partir dels coneixements que saben (més que centrar-se en lo que no saben) ja que això ens permetrà alhora treballar l'autoestima i la motivació personal del nin/a.

En veure la imatge de Tonucci es veu com fa una burla a l'aprenentatge tradicional, no deixant als nins explorar i aprendre a través de les seves pròpies experiències, "obligant-los" a tornar a classe a embolicar papers.

Estic d'acord en totes les idees que exposa, i compartesc el fonament de que els nins aprenen fent i que es consoliden millor els coneixements fent-los partíceps del seu propi aprenentatge.

Bibliografia:
Anònim .(2014). Las interesantes propuestas del pedagogo Francesco Tonucci. El ojo pedagógico. Recuperat de: http://www.noticiasusodidactico.com/ojopedagogico/2014/01/17/francesco-tonucci/

Treball cooperatiu vs Treball col·laboratiu

El concepte de treball cooperatiu i treball col·laboratiu es totalment diferent.
Jo desconeixia la diferència entre aquests fins a que vaig estudiar l'any passat assignatures relacionades amb les Necessitats Específiques de Suport Educatiu, com DEA, o Educació Inclusiva.

Cal destacar que encara que sembli que esteim dient el mateix quan deim "Ara treballarem cooperativamen" o "Ara treballarem en grup", no es així, existeixen clares diferències entre una metodologia i l'altra.

Les principals característiques del treball col·laboratiu són:

• Flexibilitat: Estimula la creativitat
• Preparació: No cal d'una preparació molt avançada.
• Tecnologia: Software flexible; posibilitats virtuals ilimitades.
• Responsabilitats:Es dona una divisió de tasques per posteriorment integrarlo per la consecució dels objectius. La motivació és extrínseca.
• Participació: Els alumnes dubten i experimenten sobre les seves respotes.
• Presa de decisions: Els alumnes tenen el control sobre les diferents decisions que han de prendre en relació al seu aprenentatge.
  
  Les principals característiques del treball cooperatiu són:

• Flexibilitat: Regles rígides.
• Preparació: Preparació avançada.
• Tecnologia: Software determinat amb el que es pot fer i el que no.
• Responsabilitats: Requereix de la divisió de tasques entre els membres del grup.
• Participació: Els alumnes acepten les respotes.
• Presa de decisions: El professor manté el control dels resultats que s'han d'obtendre.

Condicions per a que una escola sigui inclusiva...

Les condicions que han de reunir les escoles per tal de consisderar-se Escola Inclusiva són:

Resumint...

Una escola oberta per a tots, sense barreres, la qual fomenti una pedagogia inclusiva en la que tots els nins puguin desenvolupar habilitats, capacitats i adquirir coneixements en funció de les seves característiques individuals.

Una escola en la que tots estiguin implicats, famílies, docents i altres professionals, que tots ens puguem enriquir els uns dels altres.
Destacant la diversitat com a un element enriquidor , que ens permetrà l'adquisició de valors fonamentals i poder treballar heterogeneament.

Una escola inclusiva ...

Video Escola Inclusiva- En Jaimito

Aquest video que he trobat a Youtube, ens mostra la realitat de molts nins a l'escola que presenten Necessitats Específiques de Suport Educatiu.

Primerament, el vídeo ens ensenya com es sent en Jaimito, un nin que va a escola com la resta però que no es troba agust dins l'aula amb els seus companys i no entén quasi res de les explicacions que es fan a classe.
Però, per sort, en Jaimito té a na Maria de mestra, la qual s'adona de que presenta dificultats i fa tot el possible per ajudar-lo i que en Jaimito aprengui molt dins classe, al igual que la resta.

Na Maria opta per xerrar amb els pares d'en Jaimito i aquests no donen respota, no venen a l'escola a xerrar amb ella sobre l'evolució del seu fill en l'escola.

Així doncs, els professors arriben a la conclusió de la necessitat d'una ESCOLA INCLUSIVA.

Amb aquest model d'escola és quan en Jaimito ja  va amb il·lusió i amb ganes d'aprendre a classe, es troba agust a classe amb els companys i els seus pares intervenen i són partíceps de l'aprenentatge del seu fill.