Observem el següent vídeo i reflexionem....
L'autor d'aquest vídeo es Pedro Solís, el pare d'un nin amb paràlisi cerebral.
Es va inspirar en la relació del seu dos fills per dur a terme aquest cortometratge:
Nico que és el protagonista, un nin amb paràlisi cerebral i la seva germana, Alejandra.
Explica com n'Alejandra des de el primer moment es va volcar en el Nicolás, intentant jugar amb ell de totes les maneres possibles i mostrant-li un amor inmens.
En la meva opinió, aquesta historia ens mostra la importància de la inclusió dels infants amb problemes dins l'escola, fer-los sentir iguals que els altres, que no sentin que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, rompre les barreres i les limitacions que s'hi presentin.
Per tant, dir que la interacció i acceptació de tots és molt important. Està clar que hi ha barreres físiques amb les quals desgraciadament no es pot trencar, són irremediables, però la resta de limitacions poden desapareixer o al manco disminuir per així facilitar el camí a tots.
Per tant, es tracta d'un pare que no es va frustrar de la situació que es va donar en la seva vida, sinó tot lo contrari, va modificar totalment la percepció cap a una visió positiva i enriquidora.
Cal destacar que se li va otorgar un premi Goya
Pedro Solís- "Cuerdas"
Cal destacar que se li va otorgar un premi Goya
Pedro Solís- "Cuerdas"
No hay comentarios:
Publicar un comentario