viernes, 29 de mayo de 2015

Acomiadament

En aquesta entrada vull acomiadar-me de l'assignatura de NESE, però no del blog, ja que el meu objectiu es seguir utilitzant aquesta eina com a enmagatzemadora d'informació.


En quant als objectius que m'havia plantejat de l'assignatura i la consecució d'aquests puc dir que he pogut aprofundir en conceptes que ja s'havia d'assignatures anterior i aprendre de nous que em servirán molt com a futura docent.

He aprés també diferents dinàmiques per dur a terme a classe, per crear un bon clima d'aula i conéixer les característiques de cadasqun dels alumnes. També he adquirit estratègies d'aprenentatge i de participació, com seria el treballar amb projectes.
En general, m'he adonat de la importància i el valor que té el suport de l'escola, i la determinació que l'aplicació d'un bon suport dins el centre.



En quant a les sessions, d'aspectes positius puc destacar:


  • Sessions molt dinàmiques, cosa que m'ha agradat molt. Sempre ha hagut una part pràctica en la que hem hagut de treballar intercanviant opinions i debatint.
  • Hem estat partíceps del nostre aprenentatge
  • Grup classe dinamitzador.
  • La possibilitat que ens ha oferit el professor per explicar les nostres experiències i treure profit tots de cadasquna d'elles.
  • La quantitat d'exemples oferits per n'Albert per entendre millor els conceptes. M'ha agradat moltíssim veure la teoria aplicada a la realitat d'un centre.
  • Els vídeos que ens han mostrat diferents metodologies i projectes.
  • Les exposicions dels meus companys de les quals he pogut aprendre un poc més sobre necessitats específiques concretes, així com els recursos que utilitzen a alguns centres.

D'aspectes negatius no tenc res a comentar, crec que hem aprés molt durant les classes. Tal vegada adaptar-nos un poc més al temps de les exposicions ja que alguns d'aquests darrers dies es feien un poc "pesats" degut a l'extensió d'algunes d'aquestes.

Només me queda agraïr al nostre professor Albert la seva dedicació tant a l'aula, com fora d'aquesta, per a que siguem uns bons mestres 

Acomidament de les pràctiques

Avui ha estat el meu darrer dia a l'escola de pràctiques, San Vicente de Paúl. Ha estat molts moments viscuts amb els nins de Segon de Primària. Tenc un cúmul de sentiments, satisfacció, alegria i a la vegada tristesa.Per una banda, estic contenta per tot l'amor que m'han dedicat, per les abraçades, pels "Per què te'n vas?" , "L'any que ve tornes, no?" " Te echaré mucho de menos", "Eres la mejor profesora del mundo" ...
La veritat és que mai m'havia sentit tan valorada, ha estat un plaer compartir amb ells i amb tot l'equip de docents de l'escola les meves primeres pràctiques. Estic trist perque no volia acabar, m'hauré d'acostumar de pasar de veurer-los cada dia a no veurer-los més! Bueno... Els hi faré visites, ho he promés!

Avui més que mai m'he adonat de que no existeix professió millor que els mestres, que tal vegada no està molt valorada dins la societat, però que som imprescindibles, ja no per impartir coneixements sinó valors i amor.
Avui més que mai puc dir que no m'he equivocat triant la meva futura professió, que això és lo que vull fer cada dia i que així tendré un somriure infinit.



Gràcies alumnes i professors de 
San Vicente de Paúl!

martes, 19 de mayo de 2015

TEMA 5: TDA-H

Escala de Conners

En relació al tema a aprofundir que és el TDA-H, en el procés de detecció, l'Escala de Conners és la més emprada i coneguda. Reb el nom d'Escala de Conners, pel seu autor Keith Conners (1969).
Encara que aquestes escales es desenvoluparen per avaluar els canvis en la conducta de nins que rebien tractament farmacològic, el seu ús s’ha estès al procés d’avaluació anterior al tractament.
-Instrument útil l’objectiu del qual es detectar la presencia de TDAH mitjançant l’avaluació de la informació recollida de pares i professors.



Existeixen:
- Dos models: pels pares i pels docents.
- Dues versions: original i abreujada.

ESCALA DE CONNERS PELS PARES:
Està composta per 93 preguntes reagrupades en 10 factors (A LA FORMA ORIGINAL):

-Alteracions de conducta                                             
-Por                                                                           
-Ansietat                                                                    
-Inquietud
-Impulsivitat                                                
-Problemes d'aprenentatge                                           
-Falta de maduració
-Problemes psicosomàtics
-Obsessió
-Conductes antisocials i hiperactivitat


En 6 factors (A LA FORMA ABREUJADA):



-Problemes de conducta
-Problemes d’aprenentatge
-Queixes psicosomàtiques
-Impulsivitat
-Hiperactivitat
-Ansietat

ESCALA PELS DOCENTS
Composta per 39 preguntes, reagrupades en 6 factors (A LA FORMA ORIGINAL):

-Hiperactivitat                                                         
-Problemes de conducta                                          
-Labilitat emocional                                                     
-Ansietat/Passivitat
-Conducta antisocial
-Dificultat per dormir


                 
I consta de 28 preguntes (A LA FORMA ABREUJADA) divides en 3 factors:
  • Problemes de conducta
  • Hiperactivitat
  • Desatenció-Passivitat
   Cada pregunta descriu una conducta característica dels nins/es, que els pares o professors hauran d’avaluar d’acord amb la intensitat amb que es presentin:

Res-Poc-Bastant-Molt à Es puntua de 0 a 3 (Res=0, Molt =3).

CORRECCIÓ DE LES ESCALES:
Es sumen les puntuacions obtingudes a l’índex d’hiperactivitat de l’escala.
Puntuacions en l’escala dels pares:
Nins: 16 o superior                    Estudi en profunditat perquè possiblement siguin
Nines: 12  o superior           hiperactius.

Puntuacions en l’escala pels docents:
Nins: puntuació de 17 o superior        Sospita d’existència de una possible
Nines: puntuació de 12 o superior                              hiperactivitat.


Bibliografia:
Anònim. (s.f.).En que consisten las escalas de Conners para evaluar el TDAH. Fundación CADAH. Evaluación. Recuperado de: http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/en-que-consisten-las-escalas-de-conners-para-evaluar-el-tdah.html

lunes, 18 de mayo de 2015

TEMA 5: TDA-H

Enllaços d'interés relacionats amb el TDA-H:

Psiquiatra infantil - TDA-H

Asociación Balear de Padres con niños con TDAH:

http://still-tdah.com/sb2/


"TDAH y tú":

 http://www.tdahytu.es/



Aquest video ens explica molt bé què succeix al cerebel d'un nin amb TDA-H. És molt pràctic i visual per comprendre el trastorn i els símptomes associats a aquest.

Entrevistes relacionades amb el TDA-H de diferents professionals:


http://www.tdahytu.es/entrevistas/

domingo, 17 de mayo de 2015

TEMA 5: TDA-H


Què és el TDA-H?

Segons l’associació STILL (Associació de Balears per als nins amb TDA-H),  el TDA(H) és un trastorn d'origen neurobiològic que afecta aproximadament a un 5% de la població en edat escolar. Aquest, es caracteritza per tenir dificultats per a mantenir l’atenció, excés de 
moviment i impulsivitat. 

És freqüent que trobem dit Trastorn associat a altres dificultats, com ara Dificultats d’Aprenentatge, Problemes perceptius motors, Trastorns de l’estat d’ànim, Trastorn negativista-desafiant, i conductes agressives. 

Els tres pilars de dificultat en que es basa aquest trastorn són: desatenció, hiperactivitat i impulsivitat.


Les dificultats pròpies del TDA(H) es troben en les funcions executives, una àmplia gamma d’operacions cognitives dividides en diferents àrees:  
1. Memòria de treball verbal i no verbal.  
2. Autorregulació de l’afecte/motivació/exitació.  
3. Reconstrucció. 
 4. Control Motor. 




Aquestes funcions executives ens permeten:
  • Planificar i seleccionar objectius. 
  • Començar i acabar una tasca: per als nins amb tda-h suposa un gran repte acabar una tasca.
  • Sostenir una activitat en la ment mentre es va fent; no perdre l'atenció.
  • Deixar de banda les distraccions.
  • Autoregular-se.
  • Controlar les pròpies accions.
  • Canviar les estratègies segons el moment.
Per tant, si les persones amb TDA-H presenten problemes de caire cognitiu, inhibir respotes a determinades conductes, també presentaran problemes en habilitats mentals, per tant s'haurà de regular la seva conducta.

Les habilitats mentals són:
- Separar els fets dels sentimients.
- El sentit del passat i del futur.
- Parlar-se a un mateix.
- Desglossar i combinar la informació.


Procés de detecció del TDA-H

He de dir que com tot tipus de trastorn, com més aviat se li diagnostiqui a l'infant molt millor.
Degut a que el trastorn és de caire neurobiològic, el procés de detecció és de tipus clínic o mèdic.
L'edat estipulada per iniciar aquest procés de detecció són els 6 anys ja que anterior a aquesta edat es podria confondre amb el comportament típic d'un infant petit.
El procés de detecció deriva de l'observació de comportaments en la seva quotidianitat; àmbit educatiu i familiar.

Per a la detecció, s'utilitzen diversos tipus d'instruments de diagnòstic com: qüestionaris, entrevistes clíniques, proves i observacions directes.


D'entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDA-H, trobem:

Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.

Les escales de psicopatologia general: Achenbach, BASC, SDQ.

Escales de psicopatologia general: Achenbach, BASC, SDQ.

Destacant l'escala de Conners com la més coneguda dins l'àmbit educatiu.


En quant al tractament...

El procés de tractament per dur a terme ha de ser multimodal:
  • Intervenció psicològica: dirigit tan a pares, professors, i nens, consisteixen en informació del TDAH, pautes de com actuà o afrontar la situació.
  • Intervenció psicopedagògica: tenir en compte el nivell mental de l’alumne des de el punt de vista educatiu, com fer que el procés d’aprenentatge sigui més eficient, allò que li va millor al nin per aprendre.
  • Intervenció farmacològica: en casos d’un nivell molt alt de dèficit d’atenció es duu a terme la medicació de l’infant i els més comuns són dos: un d’ells conté metilfenidato (neuroestimulant) (efecte contrari) i l’altre atomoxetina (no nouroestimulant). 
    Mai donar reforç a la medicació ("Avui esta bé perquè pren algun medicament"), no donar-la públicament.

  • Intervenció educativa:
    - Col·laboració i comunicació de tot l'equip docent
    - Intel·ligències múltiples (kinestèsic i visual)
    - Treball cooperatiu
    - Feedback
    - Motivació i interés
    - Col·laboració entre família i escola
    - Reforçament de l'autoestim

Bibliografia:
Generalitat de Catalunya. (2013). El TDAH: detecció i actuació en l'ambit educatiu. Materials per a l'atenció de la diversitat. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col_leccions/materials_atencio_diversitat/tdah/tdah.pdf








 



lunes, 11 de mayo de 2015

Pensaments!

Com hem vist a classe, com a futurs docents hem de tenir en compte les diferents maneres d'aprendre que tenen els alumnes, per aixó distinguim entre aquests tipus de pensaments:




  • Reflexiu: registrar i ordenar les notres idees, prendre'n consciència i revisar-les.
  • Analític: posa en relació i compara dades objectives fins a arribar a noves idees.
  • Lògic: Expressa de manera ordenada les idees, a partir de normes concretes.
  • Crític: Posa en relació les diferents dimensions i/o circumstàncies de la realitat.
  • Analògic: Cerca similituds entre coses i situacions que aparentment són similars i diferències entre coses que aparentment són semblants.
  • Deliberatiu: Ens ajuda a prendre decisions tan individuals com en grup.
  • Pràctic: Ajuda a concretar "rtuines útils" per encadenar accions i assolir uns resultats concrets.
  • Creatiu: Parteix d'idees i conceptes i els combina per formar noves idees.
  • Sistèmic: Ens ajuda a aproximar-nos a les realitats complexes que no es poden entendre per una simple suma de les seves parts.

A partir del seminari realitzat a classe classificant els diferents enunciats en el tipus de pensament corresponent, ens han quedat més clars i hem pogut aplicar la teoria a la pràctica.

Per tant, com a docents, hem de saber i conéixer molt bé com aprenen el nostres alumnes i ser noltros qui s'adapti a la seva manera d'aprendre per tal d'aconseguir l'èxit de tot l'alumnat per a la consecució dels objectius i les competències corresponents.

jueves, 7 de mayo de 2015

Quines modalitats d'escolarització existeixen?

Per als nins amb necessitats existeixen diferents tipus d'escolaritzacions:


  • Escola combinada
  • UECO (Unitat Específica amb Currículum Propi)
  • ASCE (Aula sustitutoria de Centre Específic)
    Tan les aules UECO com les ASCE són aules integrades a centres ordinaris, on es realitzen activitats paral·leles i es poden combinar aquestes aules amb les ordinàries.
  • CFE Centres Específics
  • UVAI: Unitat Volant d'Atenció a la Infància
  • CO: Centre Ordinari

eEstà clar que l'escolarització més adient per als nins que presenten necessitats es la del Centre Ordinari, que a l'escola s'apliqui una metodologia oberta en la que tots els alumnes hi tenguin cabuda.    




martes, 5 de mayo de 2015

Deficiència visual

He trobat un vídeo que és un clar exemple d'un repte que se li presenta a un alumne ceg dins l'aula.
Segons la definició proporcionada per la ONCE  parlam de persones amb ceguera quan ens referim a aquelles persones que no veuen res en absolut o sols tenen una lleugera percepció de la llum.
S'anomena Diego i ha de explicar una cosa que mai ha vist; el color de les flors. En Diego realitza l'activitat plantejada al igual que la resta, és un exemple de superació.
És un video molt emocionant en el que s'aprecia la voluntat d'aquest nin que el duu a l'èxit.