Acomiadament

En aquesta entrada vull acomiadar-me de l'assignatura de NESE, però no del blog, ja que el meu objectiu es seguir utilitzant aquesta eina com a enmagatzemadora d'informació.

En quant als objectius que m'havia plantejat de l'assignatura i la consecució d'aquests puc dir que he pogut aprofundir en conceptes que ja s'havia d'assignatures anterior i aprendre de nous que em servirán molt com a futura docent.

He aprés també diferents dinàmiques per dur a terme a classe, per crear un bon clima d'aula i conéixer les característiques de cadasqun dels alumnes. També he adquirit estratègies d'aprenentatge i de participació, com seria el treballar amb projectes.

En general, m'he adonat de la importància i el valor que té el suport de l'escola, i la determinació que l'aplicació d'un bon suport dins el centre.

En quant a les sessions, d'aspectes positius puc destacar:

• Sessions molt dinàmiques, cosa que m'ha agradat molt. Sempre ha hagut una part pràctica en la que hem hagut de treballar intercanviant opinions i debatint.
• Hem estat partíceps del nostre aprenentatge
• Grup classe dinamitzador.
• La possibilitat que ens ha oferit el professor per explicar les nostres experiències i treure profit tots de cadasquna d'elles.
• La quantitat d'exemples oferits per n'Albert per entendre millor els conceptes. M'ha agradat moltíssim veure la teoria aplicada a la realitat d'un centre.
• Els vídeos que ens han mostrat diferents metodologies i projectes.
• Les exposicions dels meus companys de les quals he pogut aprendre un poc més sobre necessitats específiques concretes, així com els recursos que utilitzen a alguns centres.

D'aspectes negatius no tenc res a comentar, crec que hem aprés molt durant les classes. Tal vegada adaptar-nos un poc més al temps de les exposicions ja que alguns d'aquests darrers dies es feien un poc "pesats" degut a l'extensió d'algunes d'aquestes.

Només me queda agraïr al nostre professor Albert la seva dedicació tant a l'aula, com fora d'aquesta, per a que siguem uns bons mestres 

Acomidament de les pràctiques

Avui ha estat el meu darrer dia a l'escola de pràctiques, San Vicente de Paúl. Ha estat molts moments viscuts amb els nins de Segon de Primària. Tenc un cúmul de sentiments, satisfacció, alegria i a la vegada tristesa.Per una banda, estic contenta per tot l'amor que m'han dedicat, per les abraçades, pels "Per què te'n vas?" , "L'any que ve tornes, no?" " Te echaré mucho de menos", "Eres la mejor profesora del mundo" ...

La veritat és que mai m'havia sentit tan valorada, ha estat un plaer compartir amb ells i amb tot l'equip de docents de l'escola les meves primeres pràctiques. Estic trist perque no volia acabar, m'hauré d'acostumar de pasar de veurer-los cada dia a no veurer-los més! Bueno... Els hi faré visites, ho he promés!

Avui més que mai m'he adonat de que no existeix professió millor que els mestres, que tal vegada no està molt valorada dins la societat, però que som imprescindibles, ja no per impartir coneixements sinó valors i amor.

Avui més que mai puc dir que no m'he equivocat triant la meva futura professió, que això és lo que vull fer cada dia i que així tendré un somriure infinit.

Gràcies alumnes i professors de 

San Vicente de Paúl!

TEMA 5: TDA-H

Escala de Conners

En relació al tema a aprofundir que és el TDA-H, en el procés de detecció, l'Escala de Conners és la més emprada i coneguda. Reb el nom d'Escala de Conners, pel seu autor Keith Conners (1969).

Encara que aquestes escales es desenvoluparen per avaluar els canvis en la conducta de nins que rebien tractament farmacològic, el seu ús s’ha estès al procés d’avaluació anterior al tractament.

-Instrument útil l’objectiu del qual es detectar la presencia de TDAH mitjançant l’avaluació de la informació recollida de pares i professors.

Existeixen:

- Dos models: pels pares i pels docents.

- Dues versions: original i abreujada.

ESCALA DE CONNERS PELS PARES:

Està composta per 93 preguntes reagrupades en 10 factors (A LA FORMA ORIGINAL):

-Alteracions de conducta                                             

-Por                                                                           

-Ansietat                                                                    

-Inquietud
-Impulsivitat                                                

-Problemes d'aprenentatge                                           

-Falta de maduració
-Problemes psicosomàtics
-Obsessió
-Conductes antisocials i hiperactivitat

En 6 factors (A LA FORMA ABREUJADA):

-Problemes de conducta

-Problemes d’aprenentatge

-Queixes psicosomàtiques

-Impulsivitat
-Hiperactivitat

-Ansietat

ESCALA PELS DOCENTS

Composta per 39 preguntes, reagrupades en 6 factors (A LA FORMA ORIGINAL):

-Hiperactivitat                                                         

-Problemes de conducta                                          

-Labilitat emocional                                                     

-Ansietat/Passivitat
-Conducta antisocial
-Dificultat per dormir

                 

I consta de 28 preguntes (A LA FORMA ABREUJADA) divides en 3 factors:

• Problemes de conducta
• Hiperactivitat
• Desatenció-Passivitat

   Cada pregunta descriu una conducta característica dels nins/es, que els pares o professors hauran d’avaluar d’acord amb la intensitat amb que es presentin:

Res-Poc-Bastant-Molt à Es puntua de 0 a 3 (Res=0, Molt =3).

CORRECCIÓ DE LES ESCALES:

Es sumen les puntuacions obtingudes a l’índex d’hiperactivitat de l’escala.

Puntuacions en l’escala dels pares:

Nins: 16 o superior                    Estudi en profunditat perquè possiblement siguin

Nines: 12  o superior           hiperactius.

Puntuacions en l’escala pels docents:

Nins: puntuació de 17 o superior        Sospita d’existència de una possible

Nines: puntuació de 12 o superior                              hiperactivitat.

Bibliografia:

Anònim. (s.f.).En que consisten las escalas de Conners para evaluar el TDAH. Fundación CADAH. Evaluación. Recuperado de: http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/en-que-consisten-las-escalas-de-conners-para-evaluar-el-tdah.html

TEMA 5: TDA-H

Enllaços d'interés relacionats amb el TDA-H:

Psiquiatra infantil - TDA-H

Asociación Balear de Padres con niños con TDAH:

http://still-tdah.com/sb2/


"TDAH y tú":

 http://www.tdahytu.es/

Aquest video ens explica molt bé què succeix al cerebel d'un nin amb TDA-H. És molt pràctic i visual per comprendre el trastorn i els símptomes associats a aquest.

Entrevistes relacionades amb el TDA-H de diferents professionals:

http://www.tdahytu.es/entrevistas/

TEMA 5: TDA-H

Què és el TDA-H?

Segons l’associació STILL (Associació de Balears per als nins amb TDA-H),  el TDA(H) és un trastorn d'origen neurobiològic que afecta aproximadament a un 5% de la població en edat escolar. Aquest, es caracteritza per tenir dificultats per a mantenir l’atenció, excés de 

moviment i impulsivitat. 

És freqüent que trobem dit Trastorn associat a altres dificultats, com ara Dificultats d’Aprenentatge, Problemes perceptius motors, Trastorns de l’estat d’ànim, Trastorn negativista-desafiant, i conductes agressives. 

Els tres pilars de dificultat en que es basa aquest trastorn són: desatenció, hiperactivitat i impulsivitat.

Les dificultats pròpies del TDA(H) es troben en les funcions executives, una àmplia gamma d’operacions cognitives dividides en diferents àrees:  

1. Memòria de treball verbal i no verbal.  

2. Autorregulació de l’afecte/motivació/exitació.  

3. Reconstrucció. 

 4. Control Motor. 

Aquestes funcions executives ens permeten:

• Planificar i seleccionar objectius. 
• Començar i acabar una tasca: per als nins amb tda-h suposa un gran repte acabar una tasca.
• Sostenir una activitat en la ment mentre es va fent; no perdre l'atenció.
• Deixar de banda les distraccions.
• Autoregular-se.
• Controlar les pròpies accions.
• Canviar les estratègies segons el moment.

Per tant, si les persones amb TDA-H presenten problemes de caire cognitiu, inhibir respotes a determinades conductes, també presentaran problemes en habilitats mentals, per tant s'haurà de regular la seva conducta.

Les habilitats mentals són:

- Separar els fets dels sentimients.

- El sentit del passat i del futur.

- Parlar-se a un mateix.

- Desglossar i combinar la informació.

Procés de detecció del TDA-H

He de dir que com tot tipus de trastorn, com més aviat se li diagnostiqui a l'infant molt millor.

Degut a que el trastorn és de caire neurobiològic, el procés de detecció és de tipus clínic o mèdic.

L'edat estipulada per iniciar aquest procés de detecció són els 6 anys ja que anterior a aquesta edat es podria confondre amb el comportament típic d'un infant petit.

El procés de detecció deriva de l'observació de comportaments en la seva quotidianitat; àmbit educatiu i familiar.

Per a la detecció, s'utilitzen diversos tipus d'instruments de diagnòstic com: qüestionaris, entrevistes clíniques, proves i observacions directes.

D'entre les escales més emprades per al diagnòstic del TDA-H, trobem:

Les escales específiques: ADHD RS (Du Paul), Conners, EDAH, Magallanes, SNAP IV.

Les escales de psicopatologia general: Achenbach, BASC, SDQ.

Escales de psicopatologia general: Achenbach, BASC, SDQ.

Destacant l'escala de Conners com la més coneguda dins l'àmbit educatiu.

En quant al tractament...

El procés de tractament per dur a terme ha de ser multimodal:

• Intervenció psicològica: dirigit tan a pares, professors, i nens, consisteixen en informació del TDAH, pautes de com actuà o afrontar la situació.
• Intervenció psicopedagògica: tenir en compte el nivell mental de l’alumne des de el punt de vista educatiu, com fer que el procés d’aprenentatge sigui més eficient, allò que li va millor al nin per aprendre.
• Intervenció farmacològica: en casos d’un nivell molt alt de dèficit d’atenció es duu a terme la medicació de l’infant i els més comuns són dos: un d’ells conté metilfenidato (neuroestimulant) (efecte contrari) i l’altre atomoxetina (no nouroestimulant). 
  Mai donar reforç a la medicació ("Avui esta bé perquè pren algun medicament"), no donar-la públicament.
  
  
• Intervenció educativa:
  - Col·laboració i comunicació de tot l'equip docent
  - Intel·ligències múltiples (kinestèsic i visual)
  - Treball cooperatiu
  - Feedback
  - Motivació i interés
  - Col·laboració entre família i escola
  - Reforçament de l'autoestim

Bibliografia:

Generalitat de Catalunya. (2013). El TDAH: detecció i actuació en l'ambit educatiu. Materials per a l'atenció de la diversitat. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Recuperat de: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col_leccions/materials_atencio_diversitat/tdah/tdah.pdf

 

Pensaments!

Com hem vist a classe, com a futurs docents hem de tenir en compte les diferents maneres d'aprendre que tenen els alumnes, per aixó distinguim entre aquests tipus de pensaments:

• Reflexiu: registrar i ordenar les notres idees, prendre'n consciència i revisar-les.
• Analític: posa en relació i compara dades objectives fins a arribar a noves idees.
• Lògic: Expressa de manera ordenada les idees, a partir de normes concretes.
• Crític: Posa en relació les diferents dimensions i/o circumstàncies de la realitat.
• Analògic: Cerca similituds entre coses i situacions que aparentment són similars i diferències entre coses que aparentment són semblants.
• Deliberatiu: Ens ajuda a prendre decisions tan individuals com en grup.
• Pràctic: Ajuda a concretar "rtuines útils" per encadenar accions i assolir uns resultats concrets.
• Creatiu: Parteix d'idees i conceptes i els combina per formar noves idees.
• Sistèmic: Ens ajuda a aproximar-nos a les realitats complexes que no es poden entendre per una simple suma de les seves parts.

A partir del seminari realitzat a classe classificant els diferents enunciats en el tipus de pensament corresponent, ens han quedat més clars i hem pogut aplicar la teoria a la pràctica.

Per tant, com a docents, hem de saber i conéixer molt bé com aprenen el nostres alumnes i ser noltros qui s'adapti a la seva manera d'aprendre per tal d'aconseguir l'èxit de tot l'alumnat per a la consecució dels objectius i les competències corresponents.

Quines modalitats d'escolarització existeixen?

Per als nins amb necessitats existeixen diferents tipus d'escolaritzacions:

• Escola combinada
• UECO (Unitat Específica amb Currículum Propi)
• ASCE (Aula sustitutoria de Centre Específic)
  Tan les aules UECO com les ASCE són aules integrades a centres ordinaris, on es realitzen activitats paral·leles i es poden combinar aquestes aules amb les ordinàries.
• CFE Centres Específics
• UVAI: Unitat Volant d'Atenció a la Infància
• CO: Centre Ordinari

eEstà clar que l'escolarització més adient per als nins que presenten necessitats es la del Centre Ordinari, que a l'escola s'apliqui una metodologia oberta en la que tots els alumnes hi tenguin cabuda.    

Deficiència visual

He trobat un vídeo que és un clar exemple d'un repte que se li presenta a un alumne ceg dins l'aula.
Segons la definició proporcionada per la ONCE  parlam de persones amb ceguera quan ens referim a aquelles persones que no veuen res en absolut o sols tenen una lleugera percepció de la llum.
S'anomena Diego i ha de explicar una cosa que mai ha vist; el color de les flors. En Diego realitza l'activitat plantejada al igual que la resta, és un exemple de superació.
És un video molt emocionant en el que s'aprecia la voluntat d'aquest nin que el duu a l'èxit.

Horitzó 2020: Escola dels jesuítes

A classe el meu professor de l'assignatura, n'Albert, va comentar les escoles jesuítes i els seus projectes.
Ens va dir que seria interessant cercar informació.
A partir de la recerca realitzada puc dir que Horitzó 2020, es una xarxa d'escoles Jesuïtes d'Educació que estan duent a terme projectes que tenen com a finalitat transformar el procés d'enseyança i l'aprenentatge i crear una nova escola pròpia del segle XXI.

A la seva plana web podem trobar diferents recursos com  vídeos i quaderns que ens expliquen que és el que volen i com ho volen aconseguir. Com per exemple el quadern que està disponible per a descarregar, 4. Pasamos a la acción: 35 pasos para vivir el cambio educativo http://h2020.fje.edu/es/quaderns/Q4-CAST


Adjunt l'enllaç a la plana web on es pot trobar tot tipus d'informació: Horitzó 2020

LES 3P: Presència, Participació i Progrés

Un aspecte fonamental a tenir en compte i no oblidar com a futurs docents són les 3P:

Presència, Participació i Progrés

Per a que una escola sigui inclusiva i per tant, els alumnes han necessitats rebin la respota educativa adecuada, s'han de donar les 3P.

És a dir, eliminar tot tipus de barreres que ens dificultin la presència dins l'aula ordinària (eliminant les aules de suport i específiques) i promoure l'aprenentatge i la participació de TOT l'alumnat, amb especial atenció a aquells més vulnerables.

Tres aspectes imprescindibles si volem una qualitat educativa, igual per a tots.

"Cuerdas" ; Veiem més enllà!

Observem el següent vídeo i reflexionem....

L'autor d'aquest vídeo es Pedro Solís, el pare d'un nin amb paràlisi cerebral.

Es va inspirar en la relació del seu dos fills per dur a terme aquest cortometratge:

Nico que és el protagonista, un nin amb paràlisi cerebral i la seva germana, Alejandra.

Explica com n'Alejandra des de el primer moment es va volcar en el Nicolás, intentant jugar amb ell de totes les maneres possibles i mostrant-li un amor inmens.

En la meva opinió, aquesta historia ens mostra la importància de la inclusió dels infants amb problemes dins l'escola, fer-los sentir iguals que els altres, que no sentin que no poden fer el mateix que la resta dels seus companys, rompre les barreres i les limitacions que s'hi presentin.

Per tant, dir que la interacció i acceptació de tots és molt important. Està clar que hi ha barreres físiques amb les quals desgraciadament no es pot trencar, són irremediables, però la resta de limitacions poden desapareixer o al manco disminuir per així facilitar el camí a tots.

Per tant, es tracta d'un pare que no es va frustrar de la situació que es va donar en la seva vida, sinó tot lo contrari, va modificar totalment la percepció cap a una visió positiva i enriquidora.
Cal destacar que se li va otorgar un premi Goya 
Pedro Solís- "Cuerdas"

Ens visiten a l'escola!

Com a estudiant de 3r de Magisteri, estic fent pràctiques al Col·legi San Vicente de Paúl (Ca's Capiscol).

És un centre concertat, amb una línea per curs. En conseqüència, es bastant familiar i la professora coneix molt bé els gustos, aficions i les famílies de cadasqun en profunditat. 

Me va agradar molt que tingués aquest domini d'informació sobre ells. Cal dir, que l'any passat ja la varen tenir com a tutora.

És un grup que funciona molt bé; es molt dinàmic i respetuós amb els altres.

Ah, que m'havia oblidat! ... Faig pràctiques a 2on de Primària.

Avui m'ha sorprés molt l'activitat proposada per la tutora. Des de principi de curs na Marga, tutora de 2on de Primària, va proposar que els pares de tots aquells que volguessin estaven convidats a l'escola per explicar qualque cosa d'interés dins la classe en horari lectiu.

ME VA ENCANTAR!  

Per sort, vaig poder presenciar una d'aquestes activitats innovadores.

El convidat era el pare de n'Ariadna, una nina de la classe, que li feia il·lusió venir a escola per explicar-nos com es la Banda en la que ell toca juntament amb la seva filla, n'Ariadna.

Ens va explicar tot, quins eren els integrants de la banda, quins instruments tocaven i algunes característiques d'alguns, ens va mostrar fotos i vídeos...

Els nins quedaven amb l'atenció fixa del que els estaven contant, i feien qüestions i preguntes interessants.

Va ser una experiència molt enriquidora per a tots

Per agraïr aquest l'explicació del pare de n'Ariadna, els nins li varen fer un quadern amb fotos fetes durant la sessió i dedicatòries donant les gràcies i desitjant que torni un altre dia.

Pel meu horari no he pogut veure cap sessió en la que han intervengut les famílies en l'aprenentatge, pero si que me les han contat ells: la mare de'n Pablo es va preparar el tema dels volcans i va venir a explicar-lo a classe amb una maqueta que havien fet ella i el seu fill, la mare de Jean Paul que és de Colombia va venir a explicar la cultura, festes  i tradicions de Colombia, la padrina  de na Blanca, va venir simplement per mostrar uns quadros que havia pintat de jove, per mostrar als nins el seu gust per la pintura i el sentiment que el trasmetien a ella aquells quadres.

Les famílies amb NESE

El paper de les famílies de nins amb necessitats és primordial i importantíssim en tots els aspectes.

Les famílies pasen per diverses etapes davant la reacció del diagnòstic del nin/a amb qualque tipus de necessitat:

1. Schok inicial 
   Aquesta etapa es caracteritzada per la negació del diagnòstic i recórrer a diferents professionals.
2. Reacció, por i frustració davant la situació
   Intenten entendre que és el que pasa al seu fill i sorgeixen un gran repertori de sentiments, de vegades ambivalents.
3. Adaptació
   Es poden donar diferents tipus d'adaptació: positiva, desintegrada o negativa.
   L'equilibri entre aquestes no sempre és estable.

En la resposta familiar influeixen diverses variables, com són:

• Variables relacionades amb el propi infant: edat, tipus i grau de discapacitat.
• Variables relacionades amb la pròpia familia: ideologia, relació amb la parella, actitud, nivell socio-econòmic...
• Variables relacionades amb el context social: adaptacions de l'entorn i ús del temps lliure i d'oci.

CONCEPTE DE RESILÈNCIA:
Faig referència a aquest concepte ja que correspon a la capacitat humana per fer front a les circumstàncies adverses de la vida, superant-les amb èxit.

Per concloure aquesta entrada, dir que sempre una situació com aquesta no serà agradable per a les famílies. Però, com a futura docent, hauré d'intentar modificar de la millor manera, si es donen els casos,  la visió negativa que presenta la família en un primer moment, a partir de recursos que tengui al meu abast per modificar aquesta percepció.

Francesco Tonucci

Cercant informació a Internet sobre les Necessitats Educatives Específiques de Suport, he topat amb una sèrie de fotografíes que m'han parescut molt interessants ja que ens reflecteixen la manera de tradicional de treballar de moltes escoles.
L'autor de la fotografia és Francesco Tonucci, un pedagog, que a més va treballar com a mestre durant molts d'anys, i que ha dedicat les seves investigacions al comportament i pensament del nins en l'àmbit familiar, escolar i ciutadà.
El que pretén Tonucci es veure la infància i l'aprenentatge des d'una altra perspectiva. Alguna de les seves idees són:

• Valorar les idees espontànies dels nins que sorgeixen mitjançant el joc --> innovació i creativitat --> reconstrucció del seu propi aprenentatge a partir de l'experiència --> pròpia opinió i no copia del pensament del seu mestre o pare/mare.
• Fer partícep al nin en la gestió del centre, si el nin es veu involucrat en la presa de decisions que li afecten a la vida quotidiana, aquest desenvoluparà el seu esperit autònom.
• Deixar als nins temps lliure, sense control patern, després de les classes --> suprimir els deures ja que això suposaria una carga excesiva diària que no el permetria tenir temps lliure.
• Proporcionar a cada alumne activitats en funció del seu ritme de treball --> Treballar a partir dels coneixements que saben (més que centrar-se en lo que no saben) ja que això ens permetrà alhora treballar l'autoestima i la motivació personal del nin/a.

En veure la imatge de Tonucci es veu com fa una burla a l'aprenentatge tradicional, no deixant als nins explorar i aprendre a través de les seves pròpies experiències, "obligant-los" a tornar a classe a embolicar papers.

Estic d'acord en totes les idees que exposa, i compartesc el fonament de que els nins aprenen fent i que es consoliden millor els coneixements fent-los partíceps del seu propi aprenentatge.

Bibliografia:
Anònim .(2014). Las interesantes propuestas del pedagogo Francesco Tonucci. El ojo pedagógico. Recuperat de: http://www.noticiasusodidactico.com/ojopedagogico/2014/01/17/francesco-tonucci/

Treball cooperatiu vs Treball col·laboratiu

El concepte de treball cooperatiu i treball col·laboratiu es totalment diferent.
Jo desconeixia la diferència entre aquests fins a que vaig estudiar l'any passat assignatures relacionades amb les Necessitats Específiques de Suport Educatiu, com DEA, o Educació Inclusiva.

Cal destacar que encara que sembli que esteim dient el mateix quan deim "Ara treballarem cooperativamen" o "Ara treballarem en grup", no es així, existeixen clares diferències entre una metodologia i l'altra.

Les principals característiques del treball col·laboratiu són:

• Flexibilitat: Estimula la creativitat
• Preparació: No cal d'una preparació molt avançada.
• Tecnologia: Software flexible; posibilitats virtuals ilimitades.
• Responsabilitats:Es dona una divisió de tasques per posteriorment integrarlo per la consecució dels objectius. La motivació és extrínseca.
• Participació: Els alumnes dubten i experimenten sobre les seves respotes.
• Presa de decisions: Els alumnes tenen el control sobre les diferents decisions que han de prendre en relació al seu aprenentatge.
  
  Les principals característiques del treball cooperatiu són:

• Flexibilitat: Regles rígides.
• Preparació: Preparació avançada.
• Tecnologia: Software determinat amb el que es pot fer i el que no.
• Responsabilitats: Requereix de la divisió de tasques entre els membres del grup.
• Participació: Els alumnes acepten les respotes.
• Presa de decisions: El professor manté el control dels resultats que s'han d'obtendre.

Condicions per a que una escola sigui inclusiva...

Les condicions que han de reunir les escoles per tal de consisderar-se Escola Inclusiva són:

Resumint...

Una escola oberta per a tots, sense barreres, la qual fomenti una pedagogia inclusiva en la que tots els nins puguin desenvolupar habilitats, capacitats i adquirir coneixements en funció de les seves característiques individuals.

Una escola en la que tots estiguin implicats, famílies, docents i altres professionals, que tots ens puguem enriquir els uns dels altres.
Destacant la diversitat com a un element enriquidor , que ens permetrà l'adquisició de valors fonamentals i poder treballar heterogeneament.

Una escola inclusiva ...

Video Escola Inclusiva- En Jaimito

Aquest video que he trobat a Youtube, ens mostra la realitat de molts nins a l'escola que presenten Necessitats Específiques de Suport Educatiu.

Primerament, el vídeo ens ensenya com es sent en Jaimito, un nin que va a escola com la resta però que no es troba agust dins l'aula amb els seus companys i no entén quasi res de les explicacions que es fan a classe.
Però, per sort, en Jaimito té a na Maria de mestra, la qual s'adona de que presenta dificultats i fa tot el possible per ajudar-lo i que en Jaimito aprengui molt dins classe, al igual que la resta.

Na Maria opta per xerrar amb els pares d'en Jaimito i aquests no donen respota, no venen a l'escola a xerrar amb ella sobre l'evolució del seu fill en l'escola.

Així doncs, els professors arriben a la conclusió de la necessitat d'una ESCOLA INCLUSIVA.

Amb aquest model d'escola és quan en Jaimito ja  va amb il·lusió i amb ganes d'aprendre a classe, es troba agust a classe amb els companys i els seus pares intervenen i són partíceps de l'aprenentatge del seu fill.

Adaptacions Curriculars

En aquesta entrada explicaré les adaptacions curriculars:

• Què són i per a què serveixen?
•  Qui les elabora?
• Quins tipus hi ha?
• Com s'avalua?
• Quina és la comunicació amb les famílies?

Primerament, Què són i per a què serveixen?
Les adaptacions curriculars són estratègies educatives amb la finalitat de facilitar el procés d'enseyança-aprenentatge en alguns alumnes amb necessitats específiques educatives.
Aquestes estratègies pretenen a partir de modificacions (en relació al nivell que presenti cada alumne) realitzades sobre el currículum (competències, objectius, continguts, metodologia i avaluació), donar resposta a les necessitats individuals de cada alumne, independentment de l'origen de les diferències: historial personal, educatiu, motivació, interés, ritme i estil d'aprenentatge.

Qui les elabora?

Els responsables de l'elaboració d'aquest document és el mestre/a (tutor/a).. Necessita la col·laboració de tots els membres de l'equip docent i l'equip d'orientació del centre.
Es realitza de forma trimestral.

Les adaptacions curriculars es duen a terme a partir de les programacions d'aula.
Les característiques principals que presenten les programacions són:

- Obertes
- Flexibles
- Adaptada al nivell i ritme d'aprenentatge.

Quin tipus hi ha?

Existeixen tres tipus d'Adaptacions Curriculars:

Adaptacions Curriculars significatives: afecta de manera significativa als objectius generals i competències bàsiques de l'etapa.

Adaptacions Curriculars no significatives: no afecten als objectius generals ni a les competències bàsiques de l'etapa.

En aquest tipus d'adaptacions en podem distinguir diferents subcategories:

- Adap. en l'àrea de llengua extrangera.

-Adap. en l'àrea de matemàtiques.

- Adap. en el format.

-Adap. en la metodologia.

-Adap. en els continguts.

-Adap. de l'espai i el temps. 

Adaptacions d'Accés: Faciliten i possibiliten accedir al curriculum amb normalitat.

Són adaptaciones relacionades amb l'espai, mobiliari, sistemes de comunicació, etc.

Com s'avalua?

L'avaluació ha de ser individualitzada, atenent a les característiques que presenta cada alumne.

S'han d'establir un criteris d'avaluació per a aquestes adaptacions curriculars.

Comunicació amb les famílies?

La família sempre ha d'estar informada de les mesures de suport que reb el seu fill al centre.

De vegades, la relació amb les famílies pot ser complicada ja que moltes d'aquestes no volen aceptar que el seu fill necessiti suport educatiu a l'escola i es resisteixen i provoquen conflictes, els quals no beneficien gens al nin/a.
El centre té la responsabilitat de donar la resposta educativa adecuada a cada nin i informar continuadament a les famílies de l'evolució dels nins.

Qualsevol AC significativa que es faci a un alumne ha d'estar signada per la família d'aquest.

Com a conclusió, dir que desconeixia en profunditat quins tipus d'adaptacions existeixen i qui les elaboraba.
Ara sé la importància que té el mestre en quant a la detecció i el seguiment del procés d'aprenentatge de l'alumne, així com les adaptacions que es farien atenent a les capacitats individuals que presenti.
Crec que un bon mestre ha de estar informat de tots els tipus d'adaptacions que hi ha, i en funció de les mancances que presenti el nin, ajustar-se i donar-li la millor resposta educativa per a que aquest pugui donar el màxim de si mateix.